Josep Planas i Montanyà

josep-planas

La vida de Josep Planas és una vida marcada per la utopia turística. És també la vida d’un atleta accidental, la d’un empresari que topa amb l’èxit de manera casual, la d’un home que descobreix la poesia a través de la imatge. Josep Planas i Montanyà és, entre moltes altres coses, un fotògraf i un col·leccionista compulsiu. És també el fundador de Casa Planas. I als arxius de Casa Planas hi descansa una part important de la història del turisme a Espanya.

En realitat seria molt atrevit dir que Josep Planas va ser l’inventor de la postal. Va ser, no obstant, el primer a entendre que la seva elaboració s’havia de realitzar des d’una perspectiva industrial. Planas va obrir la seva primera tenda el 1947 i tancà la darrera el 2002. Després de quasi sis dècades d’activitat ininterrompuda, el seu arxiu dormita ara vora les ruïnes del vell cinema Lumière. Al magatzem de Sant Ferran hi ha la seva vida sencera: la passió per la mar, el descobriment del souvenir , una posta de sol amb quaranta anys d’història, un helicòpter, una corresponsalia –la de Televisió Espanyola- i els vestigis de vint-i-dos establiments dedicats a cultivar una fantasia col·lectiva: la del turisme com a forma d’evasió.

La Mallorca que rep al jove Planas a l’octubre de 1945 passa per moments de dificultat, empobrida com ho està la resta d’Espanya després de la guerra. És una Mallorca de població envellida, amb una economia agrària en crisi i un sector industrial que no s’enlaira, si bé és cert que l’estraperlo ha generat i consolidat algunes fortunes locals.

Ja dins Palma, la família Planas tria com a lloc de residència els barris de la petita i mitjana burgesia local que abans de 1936 havia estat lloc d’estiueig de la població autòctona i estrangera. Primer s’instal·len a la part alta de El Terreno i més tard a Son Armadams. Els canvis de residència relaxaran la prosperitat econòmica de la família Planas, una fortuna aconseguida progressivament des dels anys cinquanta que simbolitza la transformació que també sofrirà l’illa, passant de la crisi a l’eufòria gràcies al boom turístic.

Poc a poc Casa Planas es converteix en un negoci d’estructura piramidal cada vegada més rentable econòmicament. Entre els motius hi ha el fet d’intentar avançar-se sempre a la demanda i la complicitat extrema –quasi en règim de monocultiu- que Casa Planas mantindrà amb el sector turístic. D’aquesta manera, Planas adquireix una motocicleta (una Lube) que li permetrà desplaçar-se ràpidament, i un cotxe descapotable que, a més de sorprendre a la població local, li resulta útil per retractar determinats esdeveniments. Poc després inaugura tota una sèrie d’establiments al centre i als barris perifèrics de Palma, llocs com Son Alegre o Can Pastilla, que amb el temps es convertien en centres turístics de primer ordre..

L’imperi de Josep Planas es consolida perquè la conjuntura local li riu. A més de coincidir amb el naixement del turisme de masses i amb l’enlairament de la indústria hotelera, Planas manté bones relacions amb els mitjans de comunicació locals i estrangers, posseeix un negoci molt diversificat i té la gosadia de comprar un helicòpter. No obstant això, Casa Planas és un dels molts exemples que genera l’enlairament econòmic de l’Espanya desenvolupista del règim franquista.

A aquesta conjuntura, el gruix de la producció fotogràfica i cinematogràfica de Josep Planas està elaborada pensant en el turista, en la indústria hotelera i en les institucions i empreses que donen suport a la transformació de l’illa en un destí d’oci i descans de primer ordre. Per això precisament, Josep Planas també va mantenir bones relacions amb l’anomenada premsa d’evasions.

Planas assumeix importants riscs empresarials perquè manté una fe cega en les possibilitats de creixement de la Mallorca dels anys seixanta –que és la del boom turístic- i perquè coneix el potencial il·limitat de la imatge a una Europa que viu un moment de bonança econòmica, que cerca llocs propers de descans i entreteniment i que necessita transmetre l’entusiasme del moment (tot i la Guerra Freda) per mitjà dels mitjans de comunicació.

26 Formentor-1070 copy

Els reportatges de Casa Planas pertanyen als àmbits de l’encàrrec i de la producció pròpia. En conjunt tracten esdeveniments de tot tipus –des de bodes i baptismes a retrats escolars, actes socials o turístics, notícies institucionals o actualitat esportiva, per exemple-, però es poden classificar en dos grans grups: el reportatge social i el reportatge periodístic.
Conseqüentment, les imatges s’integren en gèneres ben definits i s’adapten als codis icònics establerts i als gestos retòrics habituals, trets que es van modificant subtilment segons el moment històric. Directa o indirectament, d’una manera més o manco explícita, les imatges remeten directament a l’època en què es van fer, és a dir de forma general a la Mallorca del període 1945-1970 i concretament tant al context autèntic de la postguerra com al desenvolupament dels anys seixanta.